Era una tarda setembre de 2003 quan vam sortir del campament base a Màlaga amb l'intenció de veure el poble de Ronda, hi ha dos formes d'arribar: per la carretera nova que enllaça amb Sant Pedro de Alcántara i Marbella (1h i poc de viatge), o la que vam agafar nosaltres per inexperts, la carretera estreta de Mijas on el trajecte esdevení un calvari de corbes durant tres hores.
Naturalment vam arribar de nit i decebuts, però de seguida se'ns van passar els mals. Impresiona veure el poble dividit pel que anomenen "el tajo" referint-se al avenç que s'intueix sota el pont que fa d'enllaç, de nit és impossible fer-se una idea quina és la fondària.
Jo vaig fer fotos a tot el que veia, un exemple és el pont sobre l'avenç. Vam bordejar una estona llarga, carrers, restes arqueològiques, petites esglèsies, tot desert però ben il·luminat i vam arribar a baix de tot, des de allà el pont quasi no es veia, era com estar a un lloc completament diferent on l'avenç creixia davant nostre sense fi.
Si voleu passar un dia a Ronda recomano arribar al vespre quan ja tot és fosc, gaudiu de la nit, la pau, la pedra. Al dia següent, amb la llum, no us semblarà igual, però sempre us quedarà a la ment la primera impressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada