Facebook

30 de gen. 2007

Amnèsica

Sophie Toulouse

Avui en dia, tant a l'art com el món de la publicitat el disseny, predomina una tendència a superposar elements que a mi particularment em recorda a una barreja entre el modernisme - per l'utilització d'elements ornamentals que recorden a la natura - i l'obra gràfica del Milton Glaser - pel tema de superposició d'elements de taca de tinta plana amb les que es construeix l'espai-.

Sophie Toulouse barreja música electrònica, imatges samplejades que recorden l'estètica dels grafitaires, animacions creant tot un món propi basat en la superposició.

Orto-world



Fa uns anys vaig imaginar un món on tothom patia de mal d'esquena, tothom tenia el coll tort i estaven demacrats de no dormir.

Aquell món imaginari no difereix molt de la realitat, esclavitzats pel nostre progrés, hiperactius a saber de tot el que passa d'ací a les antípodes, treient el màxim rendiment a les 24 hores del dia, i tot per a qué? som feliços realment? gaudim de la gent que ens envolta?

Per aquest motiu aquest cap de setmana he creat aquest dibuix "Consumit" , concepte que defineix molt bé tota la reflexió d'aquest article, el temps llençat en coses que ens esclavitzen i ens agoixen, però que molts cops crean un efecte placebo, fals miratge que ens fa sentir bé, però no del tot.

Poc a poc intento deixar enrere costums que em lliguen i no porten enlloc, aquest mes estic cel·lebrant que ja fa un any vaig oblidar-me de fumar, i així fins avui.Si algun cop deixeu de llegir noves ratlles en aquest bloc, potser és que m'he alliberat també de la tecnología...

27 de gen. 2007

Les coses ben fetes



Acabo de tornar del concert de Nena Daconte i tinc que dir que després d'haver vist uns quants directes, aquests saben fer les coses bé , la veu de Mai no perd força ni matisos, les versions de temes de Bob Dylan, REM, etc. estaven força bé. Hi han grups que en directe decepcionen, en canvi tota la banda que porten són professionals amb experència, es nota per la compenetració i complicitat entre tots ells.



Abans del concert he anat a buscar una birreta i m'he trobat a Kim Fanlo i li he anat darrere per a preguntar-li si després d'actuar signarien cd's, contestant-me que si.

Quan ha acabat tot, m'he esperat fins que han sortit per atendre a tots els que estavem fora. Tant ell com ella molt amables, ell ha aconseguit una púa de la guitarra per a la meva amiga Ro, m'ha signat el cd i ens hem fet una foto.



Després Mai m'ha signat el cd mentre em deia que signar això si que li feia il·lusió - es que jo no he entés mai la gent que es presenta a que li signin un paper de llibreta, quan ho fas sembla que no valoris la feina dels artistes. Mai Meneses és també un encant i la seva veu té una màgia especial.



Els dos m'han semblat molt macos en persona, pur reflexe de la sensibilitat que transmeten amb la seva música. Una nit memorable.

Sol espero, si tornen per les terres de Tarragona o Lleida, poder tornar a veure'ls.

24 de gen. 2007

Battersea Power Station



Aquesta antiga fàbrica èlectrica, en el seu dia exemple emblemàtic de l'art decó londinenc, ara es transforma per obra i gràcia d'una empresa de Hong Kong en un espai on tindrà cabuda l'art.

Per començar una exposició d'artistes xinesos que ha despertat tanta espectació que les cues per a visitar-la donen el tomb a tota la façana.

Cal destacar negativament que el govern no ha donat ni una lliura per al projecte ni per arreglar ubanísticament l'entorn ni l'accessibilitat, ho ha tingut que fer tot aquesta empresa.

No cal anar gaire lluny per adonar-nos que les inciatives artístiques, segons on, interessen ben poc, un exemple proper és a Tarragona, tenint espais grans i desaprofitats com la fabrica Chartreaux que fa pocs anys es va utilitzar com a espai expositiu, i al final acabarà sent la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes. Un altre edifici que personalment m'atrau molt és la fàbrica de tabac, rumors diuen que el volen enderrocar, a mi m'agradaria que ho transformessin en un espai per a la difusió i promoció de l'art, perque és molt gran amb sales espaioses i donaria molt de joc.

22 de gen. 2007

Nena Daconte

Estic molt emocionat, amb ganes que passi la setmana ràpid, perque Nena Daconte actuen a Salou el divendres 26.

Em recordo fa més d'un any quan vaig descobrir el web que tenen , amb unes cançons meravelloses, d'aparença senzilla, però que deixen veure un llarg procés al seu darrere. Algunes ja em sonaven de quan les interpretava davant dels seus companys d'OT a les estones lliures imaginant-se davant d'un gran públic a un gran estadi. I els somnis s'han fet realitat.

Després l'espera del disc, que es va fer eterna amb canvis de dates, fins que va sortir i me'l vaig comprar el primer dia. Un àlbum ha alimentat els meus sentits. Es pot dir que és el treball musical que més he escoltat aquest darrer any i no em canso, perque em fa sentir bé, ens fa sentir bé.

Les meves cançons preferides Marta i Engañame a mi también.

21 de gen. 2007

m/m (Paris)

M/M (Paris) és l'agència de publicitat que va dur a terme tot el disseny dels dos darrers àlbums de Bjork - Vespertine i Medula - i American Life de Madonna.

Els seus treballs combinen collage emprant fotografia, tècniques pictòriques i tipografies de producció pròpia.

Ara han publicat el nou catàleg de pòsters per al 2007 que es pot descarregar del seu web.

Nuévalos



Aquest poble de menys de 500 habitants es troba a prop de Calatayud, a la confluéncia dels rius Piedra i Ortiz. És allà on es va construir el Monestir de Pedra que es caracteritza pel seu parc ple de salts d'aigua i forats i passadissos aprofitant els forats de la pedra calcària.

Paratge creat pels monjos del Císter de Poblet que es van instal·lar a la zona al segle XII. Es dedicaven a produir vi i xocolata als soterranis del monestir.

Vaig estar a l'inici de setembre, coincidint amb les festes del poble, la gent molt amable i propera. Es respira pau i natura, encara que sobta la abundància de vegetació a la zona del monestir i els paratges secs que hi ha al voltant del poble o a la zona de l'embalsament del riu. Un lloc que recorda que en un passat no molt llunyà, el que ara és el gual del riu abans baixava gran quantitat d'aigua.

És un d'aquests llocs on no m'importaria anar a viure per sempre, ja sigui sol o acompanyat d'algú que vulgui fugir per sempre d'un món que no ens permet gaudir d'aquests plaers de forma quotidiana.

A l'apartat IMATGES hi ha 4 fotografies que vaig fer.

99rooms



Fa uns 3 anys em van parlar de 99rooms, una visita interactiva per paisatges industrials abandonats que serveixen de fons per a que el grup d'artistes de Berlín que es fan dir ROSTLAUB - fulles de floridura - encapçalats per Kim Koester generin tot un món ple pintades que cobren vida acompanyades per una banda sonora molt cuidada i una alta qualitat d'imatge.

Ara he tornat a entrar, la visita interactiva no ha variat, però han tret un cdrom amb la versió web, escenes no incloses a la versió en línia, i noves obres Kim Koester.

Kim Köster (L'artista)
Richard Schumann (Director d'art)
Johannes Bünemann (Enginyer de so)
Stephan Schulz (Programació en Flash)

Pictoplasma



Pictoplasma és un projecte que neix l'any 1999 a Berlin, que pretenia recollir totes les propostes gràfiques i artístiques amb caràcter o personalitat pròpia, quan el disseny deixa de ser matèria inert i es converteix en un ser viu, de vegades kitsch altres estimable.

Des de llavors han dut a terme tant la publicació de llibres que recullen les propostes dels artistes que han col·laborat amb els diferents projectes, com festivals on s'han fet accions on el públic tenia que interactuar amb els artistes, o mostres d'animacions fetes per video-artistes o disenyadors de 3d, convencions i conferències.

Actualment és a la venda el que ells anomenen The Character Encyclopaedia que preten ser un recull de les darreres tendències en disseny, art en general des de dibuix fins escultura.

20 de gen. 2007

Impotència

aquesta és la paraula per descriure com em sento davant la meva vida, davant el món que m'envolta.

Un món que anuncia el seu propi final i sembla que ningú fa res per evitar-ho. Recentment Stephen Hawking ha adelantat el rellotge de la fi del món, però les potències mundials sol pensen en tenir més poder i més diners, sense adonar-se que sense vida no podran gaudir dels seus èxits - i que ja no hi haurà ningú que els pugui apreciar. En el camp armamentístic podem dir que estem minant el planeta exageradament.

Un món que és espectador d'un canvi climàtic ben accentuat, però no hi ha cap regulació efectiva que sancioni a les empreses que embruten el nostre planeta, els països que les acullen sol pensen en els beneficis que aquestes reporten.

Un món on individualment som dropos i egoistes per reciclar i controlar la producció de les nostres deixalles. On gastem l'aigua que no necesitem, i veiem com es van reduint les reserves.

Impotència en veure que el temps passa ràpid i no som capaços de trobar la felicitat, malgrat tot, ens agrada parlar d'ella.

Un lloc ATYPYK

ATYPIK és un lloc web on podem trobar objectes quotidians amb dissenys diferents que ben segur no us deixaran indiferents i us poden treure d'un apur si voleu regalar quelcom original.

Destacable l'apartat SWEET WORLD on podreu veure els legendaris tubs dels caramels PEZ convertits en peces d'art exclusives.

19 de gen. 2007

Marina Abramovic



En moltes de les seves obres, ja siguin performances, fotos o video art, surt ella mateixa amb alguna aptitud provocativa, com intentant cercar l'atenció de les mirades. Un sentiment exhibicionista que desitja trobar la complicitat d'un voyeurista a qui doni morbo la visió del seu propi món.



Aquesta artista yugoslava m'ha captivat per barrejar en la seva darrera producció la cultura i tradició montenegrina de la seva regió amb l'erotisme. No parteix de la casualitat, sinó de l'estudi de manuscrits de l'edat mitjana, que parlen de ritus pagans o de l'orgull de la fertilitat, crear un llenguatge propi per descriure l'erotisme de manera inquietant e incert, d'aquesta manera intenta cercar un paral·lelisme entre l'erotisme - tal com el sent ella - i el futur de tots nosaltres.

18 de gen. 2007

Microbians



Internet és un mirall on es reflexen les idees i pensaments dels artistes actuals per mitjà d'obres on l'únic suport són els bits d'informació.

Noves eines que han facilitat el desenvolpament i investigació cap a nous camps dins l'art. Il·lustradors, animadors de flash, programadors web, tots ténen alguna cosa a dir o expressar.

Com més artistes en surten, més creixen els prejudicis a catalogar-lo d'art fred, i no sempre és així, hi han obres que amaguen un procés llarg i minuciós que surten del no rés per arribar a captivar els nostres sentits.

Gabriel Suchowolski va crear aquest web fa uns 6 anys en aquesta entrevista a la revista H20 magazine us podeu fer una idea de com va sorgir la idea.

Entreu en aquest web amb la ment lliure d'idees preconcebudes.

Rastres de Sàndal

Miró, Asha/Soler-Pont, Anna

En quan acabi el llibre que estic llegint ara, em compraré aquest, aquí teniu la sinopsi que he tret de la web de l'Arc de Berà 1974:

La Muna és una nena òrfena d'onze anys que treballa a Bombai i no pot oblidar la seva germana petita, de qui la van separar. La Sita té sis anys i, sense altres records que els dels orfenats de Nasik i Bombai, on ha crescut, somia tenir uns nous pares. El Solomon, un nen etíop de vuit anys, viu a Addis Abeba i descobreix que el seu món està canviant sense entendre per què. Les vides del Solomon, la Muna i la Sita coincidiran trenta anys després entre Addis Abeba, Mumbai i Barcelona, més enllà de destins i cultures, passats comuns i futurs imaginats. UN VIATGE A UNES VIDES DESCONEGUDES QUE SÓN ALHORA LLUNY I A PROP.

Columna Edicions, S.A. | col·lecció Clàssica | ISBN 978-84-664-0794-6 | 19,5 €
312 pàgines | Publicat 27/12/2006 | 15,9x23,7 cm. | Novel·la | Català

16 de gen. 2007

Miratge de nit



Era una tarda setembre de 2003 quan vam sortir del campament base a Màlaga amb l'intenció de veure el poble de Ronda, hi ha dos formes d'arribar: per la carretera nova que enllaça amb Sant Pedro de Alcántara i Marbella (1h i poc de viatge), o la que vam agafar nosaltres per inexperts, la carretera estreta de Mijas on el trajecte esdevení un calvari de corbes durant tres hores.

Naturalment vam arribar de nit i decebuts, però de seguida se'ns van passar els mals. Impresiona veure el poble dividit pel que anomenen "el tajo" referint-se al avenç que s'intueix sota el pont que fa d'enllaç, de nit és impossible fer-se una idea quina és la fondària.

Jo vaig fer fotos a tot el que veia, un exemple és el pont sobre l'avenç. Vam bordejar una estona llarga, carrers, restes arqueològiques, petites esglèsies, tot desert però ben il·luminat i vam arribar a baix de tot, des de allà el pont quasi no es veia, era com estar a un lloc completament diferent on l'avenç creixia davant nostre sense fi.

Si voleu passar un dia a Ronda recomano arribar al vespre quan ja tot és fosc, gaudiu de la nit, la pau, la pedra. Al dia següent, amb la llum, no us semblarà igual, però sempre us quedarà a la ment la primera impressió.

Antony and the johnsons

Antony Hegarty és el líder d'aquest grup musical, la seva veu ambígua sempre acompanyada al piano és el tret que més el caracteritza.

Va nèixer al Regne Unit però va marxar a Estats Units on va formar la seva banda, i on s'han enregistrat les seves obres.

EL seu primer àlbum Antony and the johnsons (2003) va ser inclassificable, amb cançons com Hitler in my heart, River of sorrow o Deeper than love.

Al 2005 va guanyar el premi britànic Mercury pel seu segon àlbum "I am a bird now"(2004).

Aquí no se'l coneix gaire, però Isabel Coixet va utilitzar la seva cançó Hope there´s someone a la banda sonora de La vida secreta de las palabras

Ha col·laborat en projectes d'altres músics com Rufus Wainwright, Joan as Policewoman, Brian Ferry i també amb videoartistes com Charles Atlas

Jo tinc ganes de veure'l en directe, per comprovar l'emoció, intensitat i sobrietat que diuen que transmet.

web oficial

Escrivint a la sorra...

Escrivint a la sorra els meus pensaments
sabent que el mar els llegirà i els esborrarà,
per deixar veure nous colors, nova vida.

Escrivint a la sorra les meves pors
deixen de ser meves,
per a formar part de la resta del món.

Però quan anava a parlar dels meus desitjos,
em vaig adonar que millor no escriure'ls,
no els vull perdre.

Perque el mar ho esborra tot
i aquesta platja - on resto ara - desapareixerà també
o tots ens perdrem amb ella.

Juanjo Fuster 07

15 de gen. 2007

Lhasa de Sela


Li agrada barrejar música tradicional mexicana i rock. Ja als 13 anys cantava per cafés de Sant Francisco. Als 19 anys s'instal·la a Canadà on comença a despuntar amb aquesta barreja intercultural cantant en castellà, anglés i francés.

Aquesta cantant em va deixar enamorat el primer cop que vaig escoltar ara fa uns 3 anys. Una veu que explica històries que semblen creíbles, perque el seu tó és un cant de veracitat, sol així les faràs teves i et transporten al seu món.
Té dos discs al mercat, La llorona (1998) i The Living Road (2003)

www.lhasadesela.ca

www.sendereando.com

6 de gen. 2007

On el cos deixa de ser teu

Port-Lligat

Al nou apartat Imatges aniré posant fotografies fetes per mi mateix dels llocs que m'han impresionat, que m'han fet experimentar sensacions que mai havia sentit.

Començo amb la meravellosa vista de Port Lligat, la platja de Cadaqués on es va establir Gala i Dalí a partir de 1930. Quan vam anar al setembre de 2006, ens va semblar que s'aturava el temps, la fotografia és una panoràmica composada de 12 fotografies enllaçades per a que no us perdeu res del que es podia veure mirés on mirés.

Un lloc on el cos deixa de ser-ho per formar part de la natura que t'envolta i t'acull.