Facebook

1 d’abr. 2009

Romain Gary - La vida al davant



Amb el pseudònim Émile Ajar va guanyar al 1975 un segon Goncourt (prestigiós premi literari a França que mai s'havia donat mai dos cops a un mateix autor) amb aquesta obra, on es narra a través d'un noi que es diu Momo, la vida als suburbis de Belleville a París, concretament a la pensió de Madame Rosa, una exprostituta jueva que acull fills de prostitutes.

Quan Momo s'assabenta que Madame Rosa està malalta intenta animar-la, però involucrant-se sol el fa partícip de la cruesa de la vida, i som espectadors de les reflexions infantils al voltant del racisme, la soledat, la por...



A França la seva adaptació teatral ha tingut bona acollida, i al 1977 Moshe Mizhari va fer una pel·lícula basada en la novel·la, que aquí es va dir "Madame Rosa" i va ser protagonitzada per Simone Signoret

Ara durant aquests mesos al Teatre Goya, es va una versió adaptada per Josep Maria Pou que es diu "La vida por delante"



Per un paper tant profund com és el de madame Rosa, ha volgut comptar amb una actriu consagrada de l'interpretació Concha Velasco, actriu que sempre ha estat entregada a la seva professió. Podeu veure aquesta obra al Teatre Goya fins l'estiu.

Jo hi aniré el dia 25 d'abril i des de la fila 1 podré viure aquesta obra tant crua i admirar una lliçó magistral d'aquesta magnífica actriu.

Us deixo una entrevista que va tenir al Club fa unes setmanes

1 de març 2009

Nena Daconte - El alef



Aquest any es presenta mogudet musicalment parlant, nou àlbum d'U2, de Depeche Mode, de PetShopBoys, Ojos de brujo, Macaco i més grups i solistes que em poden agradar, perquè ja sabeu que els meus gustos musicals són molt amplis.

Per exemple Nena Daconte té nou videoclip del tema "El Alef" dirigit pel Bayona (El orfanato), que a mi m'agradat molt, és pura poesia visual barrejant realitat amb paraules gegants, personatges que semblen sortits d'un món surrealista i/o oníric...en definitiva un bon vestit per a una bona cançó. Felicitats Mai i Quim pels dos premis que us heu portat recentment!

No sé si he contat mai que són molt simpàtics, fa dos anys vaig anar a un concert d'ells a Salou - hi ha una entrada en aquest bloc on vaig penjar unes fotos - al bloc que hi havia a l'antiga web que ells tenien, vaig comentar el que em va semblar el seu concert i vaig posar un enllaç al meu bloc per a que veiessin les fotos, al cap d'uns dies vaig rebre un correu d'ells agraint-me les paraules que lis havia dedicat i per demanar-me si els hi podia enviar les fotos que havia fet del concert, que desprès van penjar al seu web, són detalls que em fan veure lo gran que pot arribar a ser la gent més senzilla.

Macaco - Puerto presente

null

El proper 3 de març es posa a la venda el nou disc de Dani Macaco.

"Puerto presente" consta de 14 temes com ell descriu d'amor i evolució, pinzellades de rumba, reage, hip hop apadrinades pel gran Peret.

Un disc ple de col·laboracions; Javier Bardem, Jon Sistiaga, Alberto San Juan i Kira Miró, que ha estat enregistrar en el home-studio de Dani



El primer single "Moving", un reage-rumba, una bona presentació per a un àlbum que promet transmetre un missatge optimista.

Aquest primer videoclip té la col·laboració de National Geographic, amb qui Macaco ha estat sempre un col·laborador en els esdeveniments del "Dia de la Tierra" que aquest any es celebra a Espanya el 22 d'abril.
A banda aquest video compta amb la participació desinteressada de Javier Bardem, Juanes, Rosario Flores, Javier Cámara, Carlinhos Brown, Bebe, Orishas, Juan Luis Guerra, Pitingo, Antonio Carmona, Nubla i La Mari (Chambao).

17 de febr. 2009

Albert Guiu - De la ma de la meva filla



El problema d'estar desconnectat tant temps del poble és que un dia despertes del coma de la ignorància i tens que pair un munt d'informació de cop.

Però sempre hi ha petits oasi, on obrir l'ànima de bat a bat. És el que em va produir saber que, un dels amics que tenia quan era jove, ara és un reconegut poeta en llengua catalana.

Albert Guiu (1972) de jove, jugava a ser despreocupat, imatge desmuntada quan començava a recitar algun text, ja fos de prosa o vers, tardes de tertúlia a l'Escala o al 21, on si qui l'envoltava, superava el repte dialèctic que l'Albert havia marcat, rebia com a premi la veritable essència de les seves paraules nues de superficialitat.

Els dos vam fer lletres a Flix, però des de l'estiu del 91 o 92 em sembla que no l'havia tornat a veure, perquè ell va fer la carrera de Filologia a Lleida i jo estava estudiant disseny a Tarragona.

Fa poc vaig tornar a saber d'ell, meravellant-me pels tres premis de poesia que ha aconseguit, i que han estat publicats ( Els versos de la prostituta - De la ma de la meva filla - L'himne d'aquest matí)

Al nadal vaig anar a l'Abacus de Tarragona i vaig trobar "De la ma de la meva filla", on l'autor es posa a la pell de la seva iaia per a descriure en primera persona, el dolor desgasador que va patir tota la seva vida per la pèrdua d'una filla de 4 anys, un record que l'Albert ha plasmat amb gran domini descriptiu, gràcies a una de les seves principals virtuts, la d'observar per a desprès reinterpretar l'invisible, o en aquest cas escriure tot un poemari de record i dolor, un difícil camí sobre la feble corda que separa la vida i la mort, i com els dos mons són més propers del que pensem.

Un conjunt de poemes per llegir i rellegir, reflexionar, sentir el dolor.
Millor fer-ho pausadament, arriba un punt que l'angoixa et fa sentir malament, altres et sents profanador de patiments aliens i t'arribes a plantejar si tens dret a llegir quelcom tant íntim.

Llavors conclous que l'Albert és un mag dels sentiments, sense caure en tòpics, estàs experimentant exactament el que ell volia reflectir, on el dolor de la iaia pugui trobar la pau per mitjà del camí que traça amb paraules seu net.

11 de febr. 2009

Defensors de la Waikiki

Branques que dansen
al só d'un indret estranger,
els canals li porten aromes d'atzar
amarg pel record i el neguit
dalt uns taulons gastats
per descriure la natura del viatger.

Moviments que ens dicten
una història d'enyoranaça muda,
per dibuixar cadascú dels arbres
d'un bosc interior, frondós
on una flor recorda vivament
que un cop va parlar amb la llum.

I torna a dibuixar fulles caduques
imperfectes a la natura,
valuoses per a un art de gest efímer
que signa amb sàvia vermella

Maleïm qui vol desmuntar
els nostres records envellits,
que un aire tancat
havia protegit de la seva feblesa,
i ara corren perill de combustió
imminent, ràpida, fugaç.

18 de gen. 2009

La mort

La mort

La mort és una línia recta,
daus a respostes dins la pau d'un llac,
meuques que viuen de dones desfetes
minuta cobrada a màrtirs insatisfets,
plors que esculpeixen retrats
idealitzats amb final de conte,
de cobertes esborrades per dits
plens de línies conreades
lluny de tisores clavades al món.

La mort és un mirall cec
d'espurnes privades d'aire
que mou aigua de nit freda
amb cignes perduts en la remor,
la veu en off dels fruits i nèctars
tautòfons lluny de la melangia
alliberada per ulls sords.

La mort nascuda del primer plor
que implosiona dins un batec
irracional en si mateix
prenent sentit com a feix d'un tot.

La mort se'n riu d'un paratge il·lús
llurs fils creu invencibles a totes les tempestes,
refrecs en calent i abatuts
que parlen de l'ordit primitiu
esborronant-se dins les mans febles
coneixedores del seu dèmon
òrfenes d'oracles esperançadors
que les guiïn més enllà de la vida.