Facebook

13 de des. 2008

La Cúpula d'Alfred Batlle Fuster



Alfred Batlle, escriptor riberenc - per molt que a la solapa del seu llibre sol faci menció que va néixer a lleida- i cosí germà meu.

Aquest és la seva primera immersió en solitari en el món de la literatura impresa, fa anys que publica al web de relats en català, inclús un dels seus va formar part d'un recull que van fer d'entre els autors més prolífics.
s
La cúpula (Ed. SetzeVents) era un d'aquest relats que va anar escrivint poc a poc, de fet cada una de les seves parts primer van veure la llum online periòdicament.

El llibre comença quan un rodamón arriba a un hospital psiquiàtric recitant frases molt estranyes envers una cúpula, llur concepte enigmàtic manté la tensió argumental durant tota l'obra.

Uns personatges en els que s'aprofundeix per mitjà de com pensen i com actuen, deixant la descripció física quelcom anecdòtic al principi, i rellevant més endavant.

Els enigmes d'un passat que ajudaran a entendre el present que envolta al protagonista.

Un llenguatge acurat, directe, potser en alguns passatges amb descripcions massa carregades, però sempre ric en mots de la nostra llengua.

Aquest llibre reflexa una preparació prèvia per part de l'autor en tot lo referent al camp de les especialitats mèdiques dels personatges, així com dels aspectes tecnològics ben evidents durant la segona meitat del llibre.

Potser jo esperava un més impactant, però el que hi ha no deixar de ser un resultat coherent fruit de tots els esdeveniments.

12 de des. 2008

Rubik



Ja veus, després de més de vint-i-cinc anys del meu primer cub de rubik, ara estic engantxadissim :-)

Serà la nostàlgia? no més aviat la tossudesa, ja que en el seu dia tampoc li vaig fer gaire cas i el vaig donar per impossible, ara he vist que aprenent sis algoritmes diferents pots resoldre'l. Ara és quan algú es pregunta, llavors quina és la gràcia? doncs aprendre els moviments, i aplicar-los bé en cada moment.

www.rubiks.com
www.rubikaz.com

1 de des. 2008

Facebook

Fa dues setmanes em vaig donar d'alta al Facebook, com a curiositat, desconeixent tot el que t'ofereix aquesta xarxa social.

Com tots havia sentit parlar de la poca privacitat que hi ha etc... el que un ha de tenir clar es prendre el facebook com un gran espai on tots els teus amics esteu interconectats, com si fos una gran festa on s'acava coneixent tothom.

Evidenment si ets una persona tancada o tens quelcom a amagar millor no et donis ni d'alta :-) o sol comunica't amb la gent amb l'opció de missatges privats a la safata d'entrada.

A mi m'ha servit per retrobar-me amb molta gent del poble que feia mes de 10 anys que no havia parlat.

Jo soc dels que veu internet com un gran aparador de cara al món, on els límits de la teva privacitat els marques tu.