Branques que dansen
al só d'un indret estranger,
els canals li porten aromes d'atzar
amarg pel record i el neguit
dalt uns taulons gastats
per descriure la natura del viatger.
Moviments que ens dicten
una història d'enyoranaça muda,
per dibuixar cadascú dels arbres
d'un bosc interior, frondós
on una flor recorda vivament
que un cop va parlar amb la llum.
I torna a dibuixar fulles caduques
imperfectes a la natura,
valuoses per a un art de gest efímer
que signa amb sàvia vermella
Maleïm qui vol desmuntar
els nostres records envellits,
que un aire tancat
havia protegit de la seva feblesa,
i ara corren perill de combustió
imminent, ràpida, fugaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada