Facebook

20 de gen. 2007

Impotència

aquesta és la paraula per descriure com em sento davant la meva vida, davant el món que m'envolta.

Un món que anuncia el seu propi final i sembla que ningú fa res per evitar-ho. Recentment Stephen Hawking ha adelantat el rellotge de la fi del món, però les potències mundials sol pensen en tenir més poder i més diners, sense adonar-se que sense vida no podran gaudir dels seus èxits - i que ja no hi haurà ningú que els pugui apreciar. En el camp armamentístic podem dir que estem minant el planeta exageradament.

Un món que és espectador d'un canvi climàtic ben accentuat, però no hi ha cap regulació efectiva que sancioni a les empreses que embruten el nostre planeta, els països que les acullen sol pensen en els beneficis que aquestes reporten.

Un món on individualment som dropos i egoistes per reciclar i controlar la producció de les nostres deixalles. On gastem l'aigua que no necesitem, i veiem com es van reduint les reserves.

Impotència en veure que el temps passa ràpid i no som capaços de trobar la felicitat, malgrat tot, ens agrada parlar d'ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada