Mai esperis una carta:
el mar té el seu ritme,
capritx d’aconteixements.
Romanc impacient a la vora
nit i dia, amb fred i calor,
perquè em van vestir
de rajos de llum del matí.
Sempre visc amb l’esperança
confiant en promeses
que s’ofeguen en la remor.
Vidre que t’has perdut,
no vas trobar paper
dirigit al meu nom,
o potser res a dir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada