Avui ha fet un dia perfecte per a passejar. Hem deixat el cotxe al pàrquing del tennis i hem caminat tota la platja llarga fins la waikiki.
La sorra de la vora era dura, l'aire es feia agradable i gens fred, l'aigua neta i brillant, els bars i restaurants a peu de platja plens de gent amb una mateixa expressió a la cara, la felicitat d'un nou dia, d'un dia bonic.
Hem arribat a la waikiki, no hi havia gaire gent, uns hippys havien dibuixat amb una corda molt doble - que fa anys que ronda per la platja - un gran cor que es veia des de dalt del mirador, i dins del cor s'havien instal·lat amb les seves tendes. Era com el seu petit territori, ells eren feliços ballant, tocant sons amb un instrument que no havia vist mai, nus al sol del migdia.
Després T i jo hem tornat per la llarga cap a el cotxe, el sol ens donava de ple, el vent venia de cara, he començat a córrer, volia volar i per un cop m'ho ha semblat.
Nova bandada de gent dinant i menys gent passejant. Al passar per sota del túnel -abans del pàrquing- ens hem aturat a mirar cadascun dels grafittis que hi ha per les parets, alguns veritables obres d'art, altres expressaven molt dolor.
Abans d'arribar a casa ens hem aturat al Carrefour i sempre acabo perdut pels cd's a 5 i 6 euros, barreja de títols de només d'un any amb clàssics del vinil reeditats en cd, he comprat un recopilatori de Luz Casal - Pequeños, medianos y grandes éxitos.
Luz és una cantant que em va començar a interessar quan els seus discos es van emplenar de cançons tendres, melòdiques. Ara fa uns mesos li van diagnosticar un tumor i l'estan tractant, espero que tot li vagi bé, perquè com diu al video que us deixo "Un nuevo dia brillará"...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada