Alfred Batlle, escriptor riberenc - per molt que a la solapa del seu llibre sol faci menció que va néixer a lleida- i cosí germà meu.
Aquest és la seva primera immersió en solitari en el món de la literatura impresa, fa anys que publica al web de relats en català, inclús un dels seus va formar part d'un recull que van fer d'entre els autors més prolífics.
s
La cúpula (Ed. SetzeVents) era un d'aquest relats que va anar escrivint poc a poc, de fet cada una de les seves parts primer van veure la llum online periòdicament.
El llibre comença quan un rodamón arriba a un hospital psiquiàtric recitant frases molt estranyes envers una cúpula, llur concepte enigmàtic manté la tensió argumental durant tota l'obra.
Uns personatges en els que s'aprofundeix per mitjà de com pensen i com actuen, deixant la descripció física quelcom anecdòtic al principi, i rellevant més endavant.
Els enigmes d'un passat que ajudaran a entendre el present que envolta al protagonista.
Un llenguatge acurat, directe, potser en alguns passatges amb descripcions massa carregades, però sempre ric en mots de la nostra llengua.
Aquest llibre reflexa una preparació prèvia per part de l'autor en tot lo referent al camp de les especialitats mèdiques dels personatges, així com dels aspectes tecnològics ben evidents durant la segona meitat del llibre.
Potser jo esperava un més impactant, però el que hi ha no deixar de ser un resultat coherent fruit de tots els esdeveniments.
