Facebook

28 de febr. 2007

Jorge Bucay

Els contes de Jorge Bucay els vaig descobrir fa uns 4 anys. La meva amiga Júlia - que viu a Màlaga - ens va regalar un cd de contes per a que el viatge en cotxe fins allà fos ben agradable. I ho va aconseguir, va ser un viatge màgic i molt relaxat.

Ahir vaig anar a dinar amb O - el meu cap , S no va poder venir perquè tenia obres a casa - i la C, una clienta molt especial amb la que maquetar un llibre es fa una experiència inoblidable. Vam acabar a 2/4 de 3 al Vinatxo (Reus) un lloc de cuina informal casolana de bona qualitat, que bo que estava tot - l'amanida de mar, la coca de samfaina, el carpaccio de bacallà i el carpacccio de ceps amb foie-.

Les postres va ser un moment dolç per partida doble, primer per la xocolata que vaig menjar, i després pels llibres que ens va regalar a cadascú. Precisament el llibre Cuentos para pensar de Jorge Bucay, i això és el que segur farà aquest llibre, pensar en un grapat de bons de records de tota la gent que he estimat, estimo i estimaré.

25 de febr. 2007

The girlfriend experience


Martin Butler, artista britànic que viu a Amsterdam, ha creat aquest joc multiusuari on tries un dels 4 personatges, persones reals que tu pots utilitzar per a que facin el que tu vulguis dins d'un ordre, però abans t'has de guanyar la seva confiança, i si veuen que ets massa dur amb ells poden cancel·lar el teu joc.

The Girlfriend Experience funciona de dimecres a divendres de 8 a 11 de la nit, fins el 9 de març. El joc es segueix en viu des de Mediamatic un centre d'art d'Amsterdam on els quatre performers estàn aïllats darrera una mampara de vidre.

L'únic requisit per jugar és tenir l'SKYPE instal·lat al teu ordinar, un programa de telefonia IP gratuït entre els seus membres, és le mitjà per comunicar-te amb els performers.

Jo l'altre dia em vaig instal·lar l'Skype i vaig comunicar-me amb un dels protagonistes del joc, malgrat no va funcionar el video, el noi que jo tenia que controlar va ser molt pacient amb el meu anglès i amb els problemes tècnics, aquesta setamana vaig prometre que tornaré a provar sort a veure si l'experiència interactiva és completa, perquè suposo que veure als quatre protagonistes actuant de formes no coordinades pot crear situacions innesperades.

21 de febr. 2007

Ball de diables i castell de focs

null
T, X i jo hem anat a veure la mort de Carnestoltes.

Hem arribat quan hi havia un ball de diables que ha donat pas a llargues cues per aconseguir coca de ceba i llonganissa, que hem acompanyat amb una birreta.

Seguidament han pres foc al Carnestoltes alhora que els timbals sonaven i els diables dansaven al seu voltant. Una escalfor que ha anat molt bé per combatre el fred.

I per acabar s'han sumat el castell de focs des de la façana i teulada de l'ajuntament.

19 de febr. 2007

Carnestoltes i el medi ambient

Us heu parat a pensar la quantitat de fets lligats que perjudiquen el nostre món per Carnestoltes?

Primer de tot els típics esprais de pintar cabells, carregats de gasos tòxics que s’alliberen a l’atmosfera, al igual que els vehicles que porten les carrosses que també alliberen gran quantitat de CO2

Les perruques sintètiques fetes de derivats del petroli i disfresses fabricades a xina per gent esclavitzada a sobreviure amb sous ridículs.

La quantitat de paper malgastat en confetti, això sense comptar el que s’utilitza per a desmaquillar-se de tanta merda que es posa la gent per camuflar les seves vides, junt amb grans quantitats de sabó que marxen per l’aigüera.

I al final ja no queda record de les nostres disfresses sino del vestit de destrucció que li estem cosint al nostre planeta.

18 de febr. 2007

Missatge dins una ampolla

Mai esperis una carta:
el mar té el seu ritme,
capritx d’aconteixements.

Romanc impacient a la vora
nit i dia, amb fred i calor,
perquè em van vestir
de rajos de llum del matí.

Sempre visc amb l’esperança
confiant en promeses
que s’ofeguen en la remor.

Vidre que t’has perdut,
no vas trobar paper
dirigit al meu nom,
o potser res a dir-me.

Toyz

nullEls Toyz són ninos de col·leccionisme, generalment edicions limitades, creats per artistes, dissenyadors o li·lustradors. Gent tant coneguda com Kaws, Nathan Jurevicius, Peter Fowler, James Jarvis, Charles Burns, Murakami, Gary Baseman, Nara, Tim Biskup, Dave Cooper's o Hayon.

Los Toyz és l'alternativa a la obra gràfica seriada.

Aquí no hi havia cap iniciativa que es dediqués a la importació, i venda dels urban vinyl, Toyz, Postoyz o designer toys, fins que va nèixer a BCN SubcutanSpoon l'any 2004.

Una altra web interessant on venen totes aquestes figures és mondotoyz una empresa de Granollers espezialitzada en l'importació de blind box, mini figures, designer vinyl, action figure, llibres, o si no t'agrada cap dels dissenys sempre pots entrar a la secció diy toys, tria la forma i personalitza-la al teu gust.

Yoshitomo Nara

(Japan 1959) és una artista del pop-art japonès. Viu a Tokyo i les seves obres es difonen per internet.

Ha fet més de quoranta exposicions des de 1984. Obres on barreja l'ingenuïtat i el bel·licisme, que s'han convertit en elements de culte pel seu simbolisme.

Inspirat en el manga, anime, el graffiti o art punk.


17 de febr. 2007

Canelons


Un dia plujós com avui no convida gens a fer res, per això tocava dinar a casa. Avui els canelons a T li han sortit molt bons, ha preparat la carn i l'ha embolicat amb la pasta bullida, després ha fet un litre de bechamel i ummmm ens em menjat 5 canelons cadascú.


Mentre el Xip feia de les seves, no li agradava gens l'espelma, se la mirava amb mala baba fins que al final l'ha apagat amb la pota.

16 de febr. 2007

Mariza

m
L'altre dia una clienta molt especial - CM - per a mi, em va enviar a primera hora del matí una cançó per a fer-me el dia més agradable, em va agradar tant que ara estic descobrint aquesta artista.

Mariza (Mozambique, 16/12/1973) és la fadista més famosa a Portugal i amb més projecció internacional.

Va crèixer escoltant fado, després es va interessar pel gospel, el r&b i la música brasilera.

Al 1999 va participar en un homenatge pòstum a la gran fadista Amália Rodrigues, i des de llavors es va guanyar un lloc en el món del fado.

Ja porta publicats 3 tres àlbums:
• Fado e min
• Fado curvo
• Transparente

La UOC no menja pomes

pomaJa comença un nou semestre a la UOC, i tinc en tinc ganes. M'he matriculat de 4 assignatures, o sigui que ja puc amortitzar els 600 euros que m'he gastat.

Per qui no ho sap, la UOC és l'Universitat Oberta de Catalunya, i trobo que està forca bé per a la gent com jo que no tenim temps d'anar a una universitat presencial.

L'únic que no m'agrada és el fet de que la majoria del programari és per a Windows. Ara darrerament intenten canviar la cosa incorporant programari lliure de linux, però com sempre s'obliden del Mac. Jo en tinc dos i em sento discriminat en aquest aspecte, sempre tinc que fer mil invents amb els emuladors de PC, o consultant per internet buscant programes equivalents.

Menys mal que avui en dia, sempre hi ha gent de bona voluntat que escriu programes per les plataformes menys afavorides.

Mentre, microsoft treu nous sistemes operatius per enlluernar al gran públic, que no sap que les meravelles d'interfície i funcionalitat que ofereix, fa anys que les gaudim els de Mac.

11 de febr. 2007

L'art de la cuina


La cuina desperta els nostres sentits, si és una obra mestra ens relaxa i ens fa sentir bé.

Ahir va venir a casa la nostra amiga E, i T va preparar una fideuà de peix boníssima. Després ens vam quedar tant bé que van decidir anar pel port de passeig. Feia una tarda de vent, però no ens importava perquè ja erem feliços per la resta del dia.

Stereoscopic


Avui he trobat un exemplar d'un national geographic de l'any 1998 on es podia veure un reportatge d'imatges de Mart en 3D amb l'ajut d'unes ulleres especials.

He començat a buscar planes on la gent fes fotografies d'aquesta mena sense necesitat d'una càmera especial. I és relativament senzill, hi ha dos tipus d'il·lusió 3D, de dos imatges paral·leles o dos imatges creuades, aquestes últimes són les que es poden semblar més a la formació d'imatges de l'ull humà.

Així que he plantat la càmera amb trípode a un punt del menjador i he composat un espai amb objectes a diferents distàncies, llavors he decidit que com a objecte central de la fotografia prendria el decantador de vi. Un cop feta la primera imatge he desplaçat el trípode cap a la dreta imitant la distància interocular de 65mm. Llavors torno a buscar com a centre de la imatge el decantador.



A continuació he trobat un programa de franc (tant per a PC com per a MAC) que es diu AnaBuilder. Llavors carregues la imatge de la dreta i la de l'esquerra i el propi programa crea la imatge amb efecte 3D que ja podem mirar amb les ulleres especials.

8 de febr. 2007

Breaking the Myth of Megapixels

Avui la versió digital del New York Times es fa resó de la febre de la gent per les càmeres amb molts megapíxels.

El redactor de l'article ha fet l'experiment de fer una mateixa fotografia amb una càmera de 5 megapíxels i una de 13 megapíxels.

L'ha fet imprimir a un estudi fotogràfic al mateix tamany, i després les ha posat al carrer per a que la gent identifiqués quina era la càmera autora de cada foto, sol va haver una persona que ho va encertar, per tant a partir de 5 megapíxels els factors de qualitat no varien.

6 de febr. 2007

Sempre sap a poc


Els diumenges no hi ha res millor que llevar-se aviat i anar a la pastisseria de la plaça del fòrum, llavors et deixes seduïr per totes les coses dolçes que fan, i acabes enamorant-te dels braços de gità, i com no saps quins triar t'enportes un de crema i un de nata, i així t'assegures que sempre encertaràs amb els gustos de la gent. Això si, jo prefereixo els que porten el sucre glacé de tota la vida.

A la fí arriben les postres i tots podem gaudir acompanyant amb una mica de vi, en aquest cas va ser una ampolla de Manzanilla La Gitana...umm quin plaer...

5 de febr. 2007

Lomomania

lomo
Aquesta càmera va començar sent l'estri fotogràfic que utilitzaven els espies soviètics.

Al 1991 uns estudiants d'art la van comprar a una fira d'objectes usats i es van quedar meravellats amb els efectes i frescura de les seves fotos. Des de llavors han promogut les capacitats d'aquesta càmera i va començà la febre per la lomografia.

Es van començar a fer moltes exposicions i els fabricants - que anaven a tancar - ara en treuen molt benefici.

La lomomania té el seus 10 manaments:

1. Porta la teva càmera sempre damunt: la característica principal de la lomografia és l'improvització.

2. Utilítzala sempre. Cada moment de la teva vida té el seu propi valor, no perdis aquests petits moments.

3. Lomografiar no interrompeix la teva rutina quotidiana, la posa en escena: la lomografia és part de la teva vida, t'acompaña a tot arreu, és parte de tu.

4. Dispara des de la cadera: la càmera a la cara fa nosa perque tapa la teva relació amb el món que t'envolta, emb el fotografiat, amb les teves expressions.

5. Apropa't el més que puguis als teus objectius: per conèixer quelcom intimament has d'apropar-te amb carinyo.

6. No pensis: la fotografia no s'ha de pensar, ha de sentir-se. La lomografia t'allibera dels convencionalismes.

7. Has de ser ràpid: no perdis el temps composant, buscant l'angle, fes clic a cada cosa que t'interesi, no perdis l'instant.

8. No necesites saber el que que tienes a la pel·lícula, la lomografia és més que un cúmul d'imatges, és una filosofia, una nova manera de mirar les coses, una forma de prendre's la vida.

9. La teva ma és el teu major element amb la Lomo, utilitza-la.

10. No et preocupis per cap de les regles.



Particularment penso que la idea d'utilitzar una càmera per a tot està molt bé, però no crec que sigui necessària una LOMO - càmera realment cara per lo que és - avui en dia tothom té digitals i fem fotos a tot el que veiem diàriament i ens agrada.

I si el que volem és fer fotos amb un efecte semblant als que s'aconsegueix amb la Lomo, no cal gastar-se 300 euros amb una càmera analògica, podem aconseguir els mateixos efectes amb programes de retoc digital - ja siguin comercials com el Photoshop o programari lliure com el Gimp-. Aqui trobareu les accions a seguir per aconseguir l'efecte lomo

3 de febr. 2007

cineNIC

Avui estava fent neteja i he trobat dues pel·lícules velles de supernic.

Encara recordo quan tenia uns 10 anys i els Reis em van deixar a casa els meus avis aquest aparell per veure unes pel·lícules animades molt rudimentàries però que es feien molt properes.

Els diumenges a la tarda posava música a un magnetòfon mentre projectava alguna pel·lícula a la meva germana. Jo anava girant la manovella al mateix temps anava fent les veus dels protagonistes. I quan ja les vam veure totes, vaig comprar paper de ceba i creava les meves pròpies històries.


Al 1931 va nèixer el Cine Nic, el primer proyector infantil d'imatges en moviment, patentat pels germans Nicolau (Barcelona). Va ser un gran èxit tant aquí com a França, Itàlia o Estats Units.

El Museu del Cinema de Girona conserva l'arxiu més gran referent a aquest aparell.

Gnarls Barkley "Crazy"



Aquest video de Gnars Barkley està dirigit per Robert Hales, un dissenyador gràfic que va començar com a freelance per a discogràfiques, per a després endinsar-se al món dels video-clips.


D'altra banda Gnarls Barkley és un grup norteamericà format pel productor Danger Mouse, el veritable nom és Brian Burton (un dels creadors de Gorillaz) i Cee Lo Green.

L'àlbum “St. Elsewhere” va sortir a la venda al maig de 2006 , aquest single "Crazy" va ser descarregat 31.000 cops durant el primer cap de setmana que es va posar en venda al iTunes.

L'àlbum té una producció molt cuidada, una barreja de pop, soul, r’n'b, hip hop, i pinzellades de rock, electrònica i gospel. 14 temes molt recomanables.

Jo també vaig ser del 2,5%

El dia 1 a les 19,55 es feia l'apagada general de llum per protestar pel canvi climàtic.

Vaig sortir de casa deixant tot ben desconectat a les 19,45, i vaig anar passejant per Tarragona, volia comprovar si la gent s'havia conscienciat o per el contrari havien passat de tot.

Les meves pitjades es van anar carregant de dolor veient enllumenat públic, botigues i llums de les cases , tot funcionant com si res. Em vaig trobar al meu amic E que havia fet el mateix que jo, i ens vam anar a prendre una birra per neutralitzar el mal regust que ens havia deixat la manca d'inciativa de la gent.

2 de febr. 2007

L'espurna



Fa uns mesos em vaig endinsar a un bosc incert, poc a poc es va obrir davant meu una clariana, un indret idoni per a estar a gust, al centre un rierol, dinàmic i viu.

Quan esfonses les mans en un riu desconegut poden passar dues coses: pot estar a un temperatura agradable o pot estar molt freda. Els extrems sempre et deixaran un record dolorós. Malauradament per regla general no hi ha terme mig.
Però no vaig tenir por, les meves mans s'esfonsaren dins les aigües i em vaig sentir bé. Les vaig treure i no vaig sentir fred. I des de llavors gaudeixo de l'aigua i em sento optimista, potser no era tant estrany sentir tant i tant quan el seu reflexe em retornava les meves inquietuds, una projecció de mi mateix, o de com a mi m'agradaria ser.

Llavors es va produir una reacció en cadena. Em vaig descalçar, els meus peus van rebre del terra un corrent d'energia que em va despertar els sentits, i em va ajudar a percebre un corrent d'aire fresc, cada cop més intens, i una espurna revifà la petita flama que no enrecordava tenir dins.