Facebook

25 de març 2007

Cosmofobia

El 23 de març, Lucia Etxebarria ha presentat el seu darrer llibre de narrativa de ficció.

Cosmofobia es un retrat de la societat multicultural que ens ha tocat viure a través de vint personatges amb històries de sentiments, ètnies i diferències socials que s'entrellacen dins el barri de Lavapiés.

Dins la plana de Lucia hi ha un minisite dedicat al llibre amb un disseny molt adient i molta informació

Andorra



El divendres a la nit és una transició mental entre el treball i el cap de setmana, unes hores per a intentar desconnectar dels problemes per assumir el nou estat de descans i lleure. Per això res millor que anar a la Sala Trono X, O, T i jo a veure l'obra Andorra de la companyia vilafranquina Flyhard:



A Manu li proposen a la primavera anar a Andorra el seu amic Tato i la seva núvia Mònica.

Al viatge s'afegeix Marta, un fet que incomodarà a Manu, perquè no li agrada que l'imposin una acompanyant. Encara no es coneixen, sol es tenien vistos, i les aparences inicials poden despertar sentiments que no esperaven.

Marta és incapacitada física, i Manu, insegur de les seves paraules, té por de dir algo que la incomodi. Ella per altra banda, fa broma del seu estat físic, encara que quan la gent fa el mateix per trencar el gel, ella no ho acaba d'encaixar.




Ens trobem amb una obra fresca i divertida, de temàtica adolescent. Ambientada a l'època actual amb detalls com les cites per internet i una banda sonora molt variada.

L'argument no té cap rerafons que et convidi a reflexions, sol t'ho fa passar bé durant una estona molt curta, amb un final obert sense un desenllaç definit, potser per plasmar l'esperit del jovent de viure el moment amb l'incertesa del seu futur.

Potser el text de l'obra és una mica fluix, al final queda salvat pels actors (tots quatre , malgrat ser tant joves, amb una trajectòria professional llarga) molt entregats, uns més creïbles, d'altres més sobreactuats per accentuar la diferència entre les preocupacions d'una parella i l'altra, destacant el paper de la vilafranquina Clara Cols, que amb la seva expressió limitada per una cadira de rodes, sap transmetre l'amalgama de sentiments maquillats que ella fabrica com a escut de protecció, molts cops envoltada d'un silenci on la seva mirada recriminatòria i de dolor ho és tot.

La podeu veure també el 30 de març a la Sala Trono






FITXA TÈCNICA:

text i direcció: Jordi Casanovas

Intèrprets:
Marta: Clara Cols
Manu: Sergio Matemala
Mònica: Roser Blanch
Tato: Pablo Lammers

23 de març 2007

Boira



Boira al meu cor
fred i humit.

condensació,
progressió.

sol que em revifa,
cor que desperta
i al obrir els ulls
et veu a tu.

gràcies,
de res.

22 de març 2007

Levitated.net

Levitated és un web que conté poesia visual combinada amb els experiments fets en Flash i programats en ActionScript.

Dia mundial de la poesia

EL dia 21 de març ha estat el dia Internacional de la Poesia, declarat per la UNESCO fa pocs anys.

És un art que sempre m'ha acompanyat, ja sigui com a lector o per a plasma les meves inquietuds en un moment concret.

La poesia m'ajuda a expressar el que no se dir amb la retòrica, és el mitjà transmissor per a la meva ànima, els meus pensaments, els meus desitjos, les meves pors, els meus sentits...

18 de març 2007

Conxita

Conxita és un grup de pop en català que m'ha deixat escoltar el meu company de feina S (sempre molt encertat en tot el que em recomana).

Ells mateixos defineixen la seva formació així:

conxita
Pop trist de la quotidianitat. Lletres manllevades de poetes propers. Propers perquè surten als discos que escoltem. Propers perquè les escriuen els amics amb qui fem el cafè. Cançonetes amb mel i llimona. Mel de l'enganxosa roda d'acords que t'acompanya a casa quan surts de l'assaig. Llimona del so esquerdat de cordes i plats. Llimona de l'afonia.

Terry Richardson



Per qui no conegui al Terry Richardson us diré que és un fotògraf que ha demostrat ser un transgressor en el seu terreny, ha estat fotògraf cotitzat per a prestigioses firmes i revistes de moda, artistes coneguts del cinema i la música, a part té una obra personal de temàtica sexual on el protagonista és ell mateix nu o practicant sexe amb gent del seu entorn que recull en els seus llibres publicats Hysteric Glamour (1998), Son of Bob (1999), Feared by Men Desired by Women (2000), Too Much (2001), Terryworld (2004) i Kibosh (2007).

Actualment està dirigint i preparant la que serà la seva opera prima dins el cinema que es dirà Son of a Bitch, un film amb pinzellades autobiogràfiques i referents al món del porno.

Noves Cow Parade



Si no vau poder veure el ramat de vaques que van envair Barcelona el 2005 , ara podeu anar a Vigo o Marsella com a ciutats més properes de les noves Cow Parade on artistes de tota mena han creat noves vaques que podrem contemplar pels carrers d'aquestes ciutats.

Metabiòtica



Alexandre Órion, va nèixer a Sao Paulo, és fotògraf i artista plàstic. Des de 1995 fa grafittis, per això en les darreres obres ha realitzat fotografies des les seves creacions que hi ha pels carrers de Sao Paulo, imatges perfectament estudiades per l'entorn on tenien que ser ubicades i que molts cops ens fan meditar. És el que el propi autor anomena Metabiòtica, com un registre informatiu de l'enfrontament en un mateix espai de l'art de la pintura i la fotografia.

17 de març 2007

Un nou dia brillarà



Avui ha fet un dia perfecte per a passejar. Hem deixat el cotxe al pàrquing del tennis i hem caminat tota la platja llarga fins la waikiki.

La sorra de la vora era dura, l'aire es feia agradable i gens fred, l'aigua neta i brillant, els bars i restaurants a peu de platja plens de gent amb una mateixa expressió a la cara, la felicitat d'un nou dia, d'un dia bonic.

Hem arribat a la waikiki, no hi havia gaire gent, uns hippys havien dibuixat amb una corda molt doble - que fa anys que ronda per la platja - un gran cor que es veia des de dalt del mirador, i dins del cor s'havien instal·lat amb les seves tendes. Era com el seu petit territori, ells eren feliços ballant, tocant sons amb un instrument que no havia vist mai, nus al sol del migdia.

Després T i jo hem tornat per la llarga cap a el cotxe, el sol ens donava de ple, el vent venia de cara, he començat a córrer, volia volar i per un cop m'ho ha semblat.

Nova bandada de gent dinant i menys gent passejant. Al passar per sota del túnel -abans del pàrquing- ens hem aturat a mirar cadascun dels grafittis que hi ha per les parets, alguns veritables obres d'art, altres expressaven molt dolor.

Abans d'arribar a casa ens hem aturat al Carrefour i sempre acabo perdut pels cd's a 5 i 6 euros, barreja de títols de només d'un any amb clàssics del vinil reeditats en cd, he comprat un recopilatori de Luz Casal - Pequeños, medianos y grandes éxitos.

Luz és una cantant que em va començar a interessar quan els seus discos es van emplenar de cançons tendres, melòdiques. Ara fa uns mesos li van diagnosticar un tumor i l'estan tractant, espero que tot li vagi bé, perquè com diu al video que us deixo "Un nuevo dia brillará"...

16 de març 2007

www.mortadellatv.com



mortadellatv és un projecte independent que recull curts i petites animacions en flash.

15 de març 2007

Llegir o no llegir

Segons la Federación de Gremios de Editores, a Espanya al 2006 hi havia una mitjana de lectors del 56% de la població.

Madrid és per tercer any la comunitat amb més lectors, també estan per damunt de la mitjana Aragó, La Rioja, Catalunya, Navarra, Comunitat Valenciana, Canàries, Balears i Cantàbria.

Euskadi iguala la mitjana, per sota trobem Múrcia, Galícia, Castella i Lleó, Andalusia, Astúries, Castella-La Manxa i la darrera de la llista és Extremadura, lloc que fins ara ocupava Galícia.

Tony Oursler



Tony Oursler és un video-artista de Nova York que ja té la seva primera obra pública permanent a Barcelona , que projecta imatges en moviment sobre edificis i paviment.

Sixth wall és la seva primera obra permanent, pretén modificar la relació de l'arquitectura amb el esser humà, per això de les 20 h fins l'una de la matinada es projecten tota mena de símbols universals, barrejats amb imatges espectrals de rostres o de la pròpia ciutat en blanc i negre.

Si voleu veure aquesta obra sol teniu que anar al recinte del fòrum

Inmaculada Echevarría

Tenia 51 anys, dels que 30 ja romania immòbil per culpa d'una distròfia muscular. Fa nou anys que la seva vida depenia d'un respirador automàtic i ella volia morir fa temps. Ahir a la fi va aconseguir alliberar-se de la càrrega que li suposava el seu cós inútil, ara la seva ànima és lliure.

Lliure del dolor que li desfeia els músculs

Lliure d'un món que li negava el dret a morir amb dignitat

No tenim vergonya quan ens queixem de les nostres nimietats diàries si les comparem amb la gent que realment pateix, normalment en soledat i silenci, fent el cor fort fins que ja no poden més.

Descansa en pau el seu cos, comença a viure el seu esperit...

8 de març 2007

Colors en sèrie



El dimarts 27 de febrer, a les 22.00, el 33 va estrenar "Colors en sèrie", una producció audiovisual que s'acosta al món dels colors a través d'un format innovador entre el documental i la ficció, i amb un vessant experimental i artístic.

La sèrie constarà de 10 programes, cadascun dedicat a un color. Un disseny molt cuidat i un equip amb l'exeriència del programa Silenci.

Fleacircus



Fleacircus és una web diferent, on d'un llistat pots triar els números que vols que facin les pusses virtuals, fins a 75 diferents i lis pots enviar els teus propis números que ells penjaran.

4 de març 2007

Anita Rondó



Anita Rondó és el primer llibre que ha escrit Juan Carlos Centeno, (publicat el 2006 per Arola Editors) ambientada en els primers anys de la revolució cubana, on una coneguda cantant de boleros consulta el seu futur a una endevinadora. És una etapa de canvis per al país i això afecta als seus habitants que viuen envoltats d'incertesa, és l'exili una bona solució? ho serà adaptar-se al nou règim?. Una història que reflexa els pensaments, creences i pors de la gent a cuba als anys 60

Avui T i jo hem anat a la Sala Trono a veure la adaptació teatral dirigida per Oriol Grau, cofundador i director del Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas i amic de l'autor. Interpretada per Alexandra Palomo, Maria Stagnaro i Luz Marina Gil.

És una obra tràgica i suposo que haurà resultat tot un repte per al director com per les actrius habituats camp de la comèdia. No és estrany que de tant en tant ens obsequiïn amb algunes pinzellades d'humor que alleugeren la càrrega d'angoixa que es respira.

Són 75 minuts sense interrupcions que no donen oportunitat a l'avorriment gràcies al dinamisme que s'aconsegueix amb l'expressivitat i veracitat que saben transmetre les protagonistes en tot moment, sense avenços de dubte o divagació.

Els personatges estan ben construïts, on queden ben diferenciats els trets de les seves personalitats. La protagonista sap transmetre el neguit que li suposa lluitar contra el destí que no es pot canviar i que es nega a acceptar. Els altres dos personatges intenten frenar l'espèrit impetuós de la cantant, no per canviar els esdeveniments, sino per a racionalitzar els seus actes amb una meditació prèvia i per aprendre a gaudir del present deixant de costat la seva dèria per saber com serà el futur.

Els canvis de llum estan perfectament estudiats, uns per diferenciar els cinc actes, en ocasions per emfatitzar el que s'està dient i d'altres on la llum és la quarta protagonista.

L'ambientació s'aconsegueix per mitjà un paravent que es va canviant de posició, com normalment els diàlegs previs ja contenen una introducció als llocs on es desenvolupen les següents, amb la simplificació de recursos l'espectador és capaç de reconèixer el lloc i imaginar el seu propi decorat.

En resum una obra de petit format molt recomanable.

3 de març 2007

L'estel



Avui dissabte hem anat a la platja del Miracle a veure con X i O feien volar un estel. Al principi bufava poc vent i X va acabar exhaust intentant elevar-la, després ho vam intentar la resta.

Vam desistir, més que res com a excusa per a seure i xerrar una mica mentre fèiem una birra que havíem agafat a casa.

Fer volar un estel és com una relació entre dos persones - ja sigui intima o d'amistat - que es complementen, sempre hi ha un que toca de peus a terra i un altre que pot ser més somiador.

El terrenal té cura de l'altre, vigilant que no tingui una caiguda precipitada que el faci mal o marxi volant sense control. Un equilibri a tota relació que en el fons sol depèn d'un fil i de saber trobar la direcció d'un vent que li doni sentit.

Volta

Volta és el nom del nou innovador treball d'estudi de la Bjork, el sisè de la seva carrera que veurà la llum el 07 05 07.

Deu noves cançons escrites i produïdes per ella mateixa, comptant en algunes de les seves cançons, col·laboracions de músics com:

- Antony Hegarty (Antony y el Johnsons) que canta en dos cançons

- Timbaland (Jay-Z, Missy Elliot etc) que ha elaborat en els ritmes de 3 cançons

- Mark Bell nom de gran pes en la producció de música electrònica

- Chris Corsano (bateria que ha treballat amb gent com Sonic Youth)

- Brian Chippendale (bateria de gent com Lightening Bolt).

- Toumani Diabate, artista africà (que toca la kora a Malian)

- Konono No1 una banda experimental del Congo que va guanyar un BBC World Music Award el 2006.

- A altres tres cançons col·laboren músics islandesos d'instruments de vent.

- EL virtuós de pipa Min Xiao-Fen toca en una peça.

2 de març 2007

Taschen

Taschen és una editorial especialitzada en llibres relacionats en el món de l'art, el disseny, la fotografia, tendències, etc... Hi podeu trobar llibres d'autor caríssims i llibres temàtics a preus molt barats.

Avui he entrat perquè el meu amic M havia fet menció en el seu bloc a un llibre d'aquesta editorial. Jo ja havia sentit parlar d'ella perquè sempre que vaig al Fnac acabo a la secció de disseny i art, i alguns dels títols ja em sonaven.

Aquest cop no he comprat cap llibre de disseny, sino 4 llibres relacionats amb l'art.



Sembre m'he sentit fascinat per la seva obra, de fet quan estava a l'escola d'art vaig fer un estudi sobre la seva pintura en relació amb l'art de Nova Guinea.



El pop art també ha estat una corrent de l'art que sempre m'ha agradat, pel seu intent d'apropament a la societat que li va tocar viure, i Andy Warhol va ser un bon exemple.



Crec que aquest llibre pot ser interessant per ampliar els coneixements de l'art actual concebut a partir de les noves tecnologies.



Llibre que parla de l'obra d'uns quants artistes destacats en aquest camp, com la Marina Abramovic que ja vaig dedicar-li un comentari abans d'ARCO i pel que sembla va triomfar.