Facebook

17 de febr. 2009

Albert Guiu - De la ma de la meva filla



El problema d'estar desconnectat tant temps del poble és que un dia despertes del coma de la ignorància i tens que pair un munt d'informació de cop.

Però sempre hi ha petits oasi, on obrir l'ànima de bat a bat. És el que em va produir saber que, un dels amics que tenia quan era jove, ara és un reconegut poeta en llengua catalana.

Albert Guiu (1972) de jove, jugava a ser despreocupat, imatge desmuntada quan començava a recitar algun text, ja fos de prosa o vers, tardes de tertúlia a l'Escala o al 21, on si qui l'envoltava, superava el repte dialèctic que l'Albert havia marcat, rebia com a premi la veritable essència de les seves paraules nues de superficialitat.

Els dos vam fer lletres a Flix, però des de l'estiu del 91 o 92 em sembla que no l'havia tornat a veure, perquè ell va fer la carrera de Filologia a Lleida i jo estava estudiant disseny a Tarragona.

Fa poc vaig tornar a saber d'ell, meravellant-me pels tres premis de poesia que ha aconseguit, i que han estat publicats ( Els versos de la prostituta - De la ma de la meva filla - L'himne d'aquest matí)

Al nadal vaig anar a l'Abacus de Tarragona i vaig trobar "De la ma de la meva filla", on l'autor es posa a la pell de la seva iaia per a descriure en primera persona, el dolor desgasador que va patir tota la seva vida per la pèrdua d'una filla de 4 anys, un record que l'Albert ha plasmat amb gran domini descriptiu, gràcies a una de les seves principals virtuts, la d'observar per a desprès reinterpretar l'invisible, o en aquest cas escriure tot un poemari de record i dolor, un difícil camí sobre la feble corda que separa la vida i la mort, i com els dos mons són més propers del que pensem.

Un conjunt de poemes per llegir i rellegir, reflexionar, sentir el dolor.
Millor fer-ho pausadament, arriba un punt que l'angoixa et fa sentir malament, altres et sents profanador de patiments aliens i t'arribes a plantejar si tens dret a llegir quelcom tant íntim.

Llavors conclous que l'Albert és un mag dels sentiments, sense caure en tòpics, estàs experimentant exactament el que ell volia reflectir, on el dolor de la iaia pugui trobar la pau per mitjà del camí que traça amb paraules seu net.

2 comentaris:

  1. Juanjo, moltes gràcies per les teves paraules, de tot cor, quin gran majúscula felicitat poder-te dir amic en majúscules.
    Una fortíssima abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. Ei, si que està bé...

    ResponSuprimeix