Facebook

6 de nov. 2013

Blogtrip #ValenciaInterior (1a part)


Recentment he estat convidat pel Patronat de Turisme de València a participar en un blogtrip. Què hi fa un instagramer entre blocaires ? en principi bé poc , però ha estat un viatge en què he hem visitat llocs preciosos desconeguts per a mi l'interior de la província de València , i hem estat un grup que ens els hem passat molt bé :-) ) ) ) ) ) ) ) )

Chulilla, situada a la comarca dels Serrans , té uns 700 hab . aprox . Està situat a la part alta d'un canó entre el que passa el riu Túria

Espectacular recorregut pel canó del Túria , travessant ponts penjants i gaudint de paisatges que combinen vegetació frondosa voltant de la llera del riu i la verticalitat de les parets de roca , punt de reunió dels amants de l'escalada.

Vam estar allotjats al Balneario de Chulilla on vam poder gaudir de diferents tractaments a base d'aigua i vapors per reposar de la caminada.

Ja com a nous , vam sopar al Hostal Restaurante El Pozo on gaudir uns plats boníssims que ens van sorprendre per la creativitat i experimentació.

Ja després de sopar vam fer una última passejada pel poble abans de tornar al balneari.

Ja tinc ganes de tornar per la zona, per gaudir i recórrer de nou la zona del canó i de la tranquil·litat d'aquest poble i la seva gastronomia.


30 de jul. 2013

Sóc el 'El fotògraf convidat' de Tarragona Cultura durant aquest mes d'agost



Estic molt content que m'hagin proposat aquesta inciativa que ja porto mesos seguint pels altres fotògrafs, amics i companys que ja han participat, @montseferre @labolainfinita @davidoliete @laiapics .

Com en la resta de mesos també m'han fet una entrevista que podeu llegir en el blog de Tarragona Cultura tblog.tarragona.cat

Recordeu que les cinc imatges que faré durant aquest agost es penjaran a les xarxes de @tgncultura a instagram , twitter i facebook

24 de jul. 2013

Dia 13 de juny / tercer dia de #catalunyaexperiencetrip'



Tortosa m'havia semblat una ciutat fascinant, potser pel seu casc antic amb tanta riquesa, o perque ja no m'enrecordava del riu Ebre, lo meu riu, capdal que conec perfectament de quan vivia a Flix, el riu et lliga per sempre.
Dormint dues hores i cap a les 6 am vaig sortir de l'hotel Berenguer, tenia d'una hora i mitja per trobar-me amb l'Ebre, ell i jo sols, sense mirades furtives.

Al cap d'un bon tret vaig arribar fins més enllà del pont vermell de la via verda, no era la meva intenció, però descobrir un paratge d'abres sorgint de l'aigua, impressionant.
Vaig continuar fins el pont vermell, que vaig creuar, fent infinitat de fotos, mentre el sol sortia darrera el castell.

+imatges


Després d'esmorzar vam anar al celler Burgos Porta, a Poboleda. El Salvador i la seva dona ens vam tractar com a reis, primer vam visitar les vinyes, els meus companys de fora gaudien molt de veure la diversitat de les nostres contrades, tant diferents en un mateix dia. Vam tastar uns quants vins de la seva collita al celler, i després vam dinar a les vinyes amb el càtering de Els Cups.

+imatges


En acabar de dinar i de fer una mica de sobretaula tocava visitar la Cartoixa d'Escaladei, a peu del Montsant, això fa que el lloc sigui més impactant, encara que ja el coneguis.
Visitant l'interior ens van informar que s'havia restaurat el claustre, era petitet, amb una font al mig, fins ara no permetien l'accés públic en aquesta zona.

+imatges


Tanta calor acumulada de tot el dia va ser suavitzada per la visita al pantà de Siurana, tots ens vam relaxar i divertir durant una bona estona fent caiac. Acostumat a veure el pantà des de terra, dins t'adones de la seva gran extensió, coronat per la muntanya on es troba el poble de Siurana.

+imatges



Vam pujar al poble, visitar les runes del castell, els camins cap a la trona del Priorat amb vista espectacular al naixement del riu, per acabar veure marxar el dia dalt del refugi.

+imatges
https://www.facebook.com/juanjo.fuster/posts/10201054051824806


La nit estava prevista a Padres, vam buscar indrets per poder fer una bona posta de sol, havia estat un dia intents i al final vam desistir, l'Alcaldesa ens va prometre que al dia següent podriem veure sortir el sol des de l'ermita de l'Abellera.
Abans de sopar em vaig perdre per la plaça de Prades, on es troba la famosa font que un cop a l'any treu cava, i després vam anar a sopar i dormir a la Fonda Espasa.

+imatges